1928-2003

75 ANIVERSARI DE L'HORA CATALANA

Capitol 1

Un programa de ràdio fundat el 4-11-1928 a Buenos Aires 56 anys seguits en antena

El mes que ve, el 4 de novembre, farà 75 anys que un grup de catalans vinculats al Centre Català de Buenos Aires va posar en antena un programa dominical en llengua catalana, que van batejar amb el nom d'"Hora Catalana". Va ser el primer programa en català fet a fora de Catalunya. A Barcelona, l'any 1928 era una època en què la dictadura del general Primo de Rivera posava tota classe d'entrebancs a una ràdio pròpiament catalana de llengua i continguts. En canvi, en aquells moments la ràdio a l'Argentina estava força més avançada que a Catalunya. El 1923 -1 any abans de sortir a l'aire EAJ-1, Ràdio Barcelona, la primera d'Espanya- ja hi havia 3 emissores a Buenos Aires amb un total de 1.850 watts de potència i comencen a estendre's per tot el país. I el 1928 ja eren 20 les emissores només a la capital argentina amb un total de 22.340 watts, a més de 16 emissores més a províncies amb un total de 2.325 watts. Tot plegat era el resultat d'un progrés econòmic que aquí encara no hi era, i és que a principis del segle XX eren els catalans que emigraven a l'Argentina en busca d'un futur millor. Per això hi havia dues entitats catalanes a Buenos Aires, la de dretes -el Centre Català- i la d'esquerres -el Casal Català-. Tot plegat també era una prova que aquells moments l'Argentina disposava d'unes llibertats democràtiques que aquí no hi eren.

La ràdio argentina també era molt més moderna que aquí, perquè l'Hora Catalana ben aviat va funcionar a partir d'una productora específica, que es deia Directori de l'Hora Catalana, que va estar durant molts anys gestionada per Ramon Escarrà, promotor també de la revista "Catalunya" de Buenos Aires. La productora no era per guanyar-hi diners, sinó per bucar-ne i defensar, així, la independència del programa dels vaivens de la junta del Centre Català de Buenos Aires. I com a tal productora buscaven entre els oïdors suscriptors que cotitzessin, però també buscaven publicitat, que servia per pagar les despeses i contractar l'emissora per on havien de sortir. Això explica que l'Hora de Buenos Aires canviés sovint d'emissora i en canvi no canviés mai d'equip. També s'ha de dir que fer ràdio amb empresa productora era una innovació als anys 20 o 30. Pensem que a Catalunya això no es fa fins 35 anys més tard, quan Joaquín Soler Serrano ho importa després d'una estada professional a Veneçuela, on la ràdio ja es feia així.

Però aquell programa que va començar a l'Argentina, ara fa just 75 anys, no solament va ser el primer programa de ràdio en català fora de Catalunya, sinó que va ser també la primera programació en llengua estrangera que es va fer a tot Amèrica per les comunitats d'immigrants, i a la qual, anys deprés, s'hi afegirien altres Hores Catalanes de Ràdio produïdes a l'Uruguai, Xile, Cuba, Mèxic, Veneçuela, etc.

Al cap de 30 anys d'aquell primer programa argentí de l'Hora Catalana, el novembre de 1958, quan Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili, fa un viatge per Llatinoamèrica, es troba que, a part dels Jocs Florals, que aquell any es feien a l'exili de la ciutat argentina de Mendoza i que els van fer coincidir amb la celebració del trentè aniversari de l'Hora Catalana de Buenos Aires, les diverses hores catalanes dels diversos països d'Amèrica cobreixen informativament el viatge. És la primera vegada que es va fer un seguiment informatiu d'aquest tipus, en català, del viatge d'un president de la Generalitat.

L'Hora Catalana va ser també un referent per a les altres nacionalitats ibèriques. Recordem el cas de "Sempre en Galícia", fet a Montevideo, que porta més de 50 anys en antena. Però l'Hora Catalana d'Argentina va estar en antena fins el 30 de setembre de 1984, és a dir 56 anys menys 1 mes. No va ser l'únic mitjà de comunicació català que va durar 56 anys en terres argentines. La revista "Ressorgiment" també va sortir durant 56 anys, dirigida sempre pel legendari empordanès Hipòlit Nadal i Mallol.

També hi van haver hores radials basques, canàries, valencianes i espanyoles republicanes a tot Llatinoamèrica. I al costat d'això, hi van haver patriotes que va exportar cap a tercers països Hores Catalanes, com és el cas de Brisbane, Austràlia, on avui dia hi ha una Hora Catalana de Ràdio, filla de la de Buenos Aires. I també hi van haver hores alemanyes, hores italianes, hores poloneses, hores jueves, que van sorgir a partir de la iniciativa catalana. Avui dia, però, les més veterans són les hores de les col·lectivitas armènies de Montevideo i Buenos Aires amb 68 i 67 anys en antena, amb 6 programes o audicions radials diferents.

A banda dels moments tràgics com l'execució del president Companys, l'exili català sovint va patir divisions ideològiques, a més dels entrebancs polítics. Les infiltracions comunistes als casals catalans van ser un càncer als anys 40, que va tenir les seves conseqüències en les hores catalanes de ràdio, que també va viure les divisions entre independentistes i espanyolistes, radicals i moderats, a més de les contínues temptatives d'infiltracions franquistes i les involucions democràtiques dels països llatinoamericans.

Aquest curs i el vinent, en comptes de parlar d'emissores clandestines, el dedicarem a recuperar la memòria històrica d'uns homes i unes dones que van fer ràdio en català durant molts anys, sense ser-ne professionals, simplement per amor a Catalunya. I amb això volem retre un homenatge a tots els que van fer possible durant anys les hores catalanes d'Amèrica, amb les sintonies dels Segadors, El Cant de la Senyera o L'Emigrant. Perquè L'Hora Catalana és una marca, no sabem si registrada o no en algun punt del planeta, que pertany a títol col·lectiu als emigrants catalans que van fer ràdio en català. I ho van fer de manera completament descentralitzada, ni tan sols coordinada, tret de moments molt puntuals.

Per acabar aquesta presentació, volem donar les gràcies al personal de la biblioteca del Pavelló de la República, adscrita a la Universitat de Barcelona, per haver-nos facilitat l'accés al seu fons documental, que és on hem trobat els papers que ens han permès escriure aquests apunts d'Història de l'Hora Catalana, amb motiu del seu 75 aniversari.

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.