L'HORA CATALANA

Capitol 2

ARGENTINA 1928-1936

Hola Bona Nit. Avui continuarem parlant de la primera etapa del programa radiofònic L'Hora Catalana, inaugurat el 4 de novembre de 1928 a Buenos Aires. Felicitem, de pas, les audicions radials armènies de Buenos Aires en el seu 67è aniversari, que va ser el passat dia 1 de novembre. Per molts anys!

L'Hora Catalana d'Argentina cada any tenia una cita amb l'audiència: la festa d'aniversari del programa, que inicialment es feia a les instal·lacions del Centre Català, però que ben aviat es va fer en salons i restaurants d'importants hotels. Eren festes que aplegaven 200 o 300 persones, i duraven tot el dia, amb programació especial, actuacions, sardanes, dinar i ball. Només l'Hora de Buenos Aires va fer en els seus millors temps aquest tipus de festasses. Les altres Hores que es farien en altres països feien coses més modestes per fer les celebracions. I això ja dóna una idea del poder de convocatòria de l'Hora catalana argentina. Segurament també hi va influir el fet que el director artístic, Joan Farré, i la seva dona, Pilar Santaulària, de seguida es van ficar l'audiència a la butxaca. Aquest matrimoni eren còmics i van arribar l'any 1926 a Buenos Aires, i aleshores ja eren de mitjana edat. Joan Farré ja tenia 45 anys. I el nom artístic de la parella era "Duetto Santo-Ferry", fet a base dels cognoms, "Santo" de Santaulària, i "Ferry" de Ferrer. I de seguida, Joan Farré es fa responsable del grup de teatre del Centre Català i això ja li obre la porta a la ràdio. I, ella, Pilar Santaulària, és la primera locutora en català de tot Amèrica, i també la primera rapsoda radial catalana del programa. Amb els anys, el nom artístic se'l queda el marit, però sense el "duetto", i sempre apareix com senyor "Santo-Ferry", en canvi ella "recupera" el seu nom autèntic, Pilar Santaulària.

Aquestes primeres emissions eren molt d'estar per casa. La primera emissora per on sortia a l'aire era Ràdio Prieto, propietat del català Teodor Prieto. Tot en directe, poca notícia, i en canvi, molta cançó coral, poesia, obres de teatre, etc. Això sí, el senyal de l'Hora Catalana arriba perfectament a la veïna Montevideo, capital de l'Uruguai, on també hi ha una colònia catalana. Ben aviat L'Hora deixa Ràdio Prieto i se'n va a LR9 Radio Fénix, tots els diumenges de 12 a 13, i s'anunciava a la premsa local amb l'eslògan "Catalans: escolteu-la i feu-vos afiliats". "Escriviu a Corrientes 3989, 4 pis. Buenos Aires". Això ja vol dir que tenien subscriptors i que la productora constituïda era en un lloc tan cèntric com el carrer Corrientes. Tenien suscriptors i anunciants i amb els diners recollits llogaven l'hora d'emissió a una ràdio. Tot l'equip treballava voluntàriament sense cobrar.

En aquesta època s'incorpora la secció de contes infantils amb Roseta Monsterrat- També hi ha un informatiu Noticiari de Catalunya i un apartat valencià a càrrec de Josep Alba i la seva dona.

El setembre de 1930 els militars per primer cop en 70 anys intervenen en la vida política argentina, i es crea una democràcia vigilada, que funciona durant uns 10 anys. De moment, no hi ha problemes per les entitats catalanes. Poc després, l'abril de 1931, quan a Catalunya es proclama la República, l'Hora catalana torna un altre cop a Radio Prieto LR2, mantenint l'horari de diumenge midgia. Per cert, amb la proclamació de la República es fa un dinar commemoratiu, que hi van totes les entitats catalanes, també l'Hora, però és un dinar de només homes, i és que en aquells anys la política era una cosa exclusiva dels homes. En canvi, les festes anuals de l'Hora eren festes molt familiars, fins i tot hi havia qui duia els nens. També l'any 1931 traslladen la direcció del programa al carrer Estats Units de Buenos Aires i sabem que al novembre és el primer any que la festa d'aniversari ja no la fan al Centre Català sinó a l'Hotel Alvear Palace. Costum que se seguirà mantenint. L'Hora Catalana també en aquesta època té una secció nova, Glossari, que és un editorial que firma Mas de Flix, i que es publica també a la revista Catalunya de Buenos Aires. Després aquests editorials s'aplegaran en forma de llibre, Glossari de l'Hora Catalana, autor Teodor Banús, i comprèn el període 1931-1933.

L'any 1932 l'Hora Catalana té un quartet musical propi i la festa d'aniversari s'acaba enviant un cable al president de la Generalitat, Francesc Macià, i als parlamentaris catalans felicitant-los per la constitució del Parlament de Catalunya. Macià contesta amb un altre cable. Pels oïdors, direm que el "cable" era un telegrama transoceànic, molt usat com a mitjà de comunicació als anys 30.

L'any 1933 hi ha novetats tecnològiques. Per primer cop l'Hora Catalana connecta en directe amb el Monestir de Montserrat la vigília del Dia de Nadal per oferir la retransmissió dels cors de l'abadia i de l'escolania, amb la interpretació de la Salve, el Virolai i l'Himne de Montserrat. Això és possible pel suport econòmic del senyors Ferran Fontana i també del sr. Vilà i Vallès, que saluden els catalanoargentins per via hertziana. L'enllaç es fa a través de l'emissora d'ona curta Trans Ràdio, via Aranjuez. Aquesta era l'emissora oficial d'ona curta, creada per la República. La recepció, segons els comentaris, va ser defectuosa, però emotiva. Els monjos i l'escolania van esperar que la transmissió estigués enllestida per començar a cantar. Una altra connexió en directe amb la mare pàtria es va fer per retransmetre el concert de l'aniversari de la RAC-Ràdio Associacio des del Palau de la Música. Aquí hi van haver problemes tècnics que van impossibilitar retransmetre la primera del concert.

L'any 1935 s'incorpora a l'Hora Catalana argentina un sacerdot científic. Es tracta del jesuïta Ignasi Puig, que es fa resposable de la secció de divulgació científica del programa. I arriba mig refugiat, perquè la República, la II República espanyola, una de les coses que va fer l'any 1932 va ser dissoldre els jesuïtes. No era la primera vegada que això passava als jesuïtes a Espanya. El rei espanyol Carles III, els va expulsar d'Espanya i de Llatinoamèrica al segle XVIII.

Els jesuïtes al principi dels segle XX eran un orde que es va ocupar d'impulsar la ciència. A Barcelona ja tenien l'Institut Químic de Sarrià i a Tortosa l'Observatori de l'Ebre, on treballava el pare Puig, com a subdirector. I a l'Argentina el mig exilat pare Puig passa a dirigir l'Observatorio de San Miguel. El pare Puig va tenir sort de trobar-se a l'Argentina el 1936 i no a Catalunya, ja que van ser molts els religiosos que van ser assassinats els primers mesos de la guerra civil per "incontrolats".

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.