L'HORA CATALANA
Capitol 2
ARGENTINA 1928-1936
Hola Bona Nit. Avui continuarem parlant de la
primera etapa del programa radiofònic L'Hora Catalana, inaugurat el 4 de
novembre de 1928 a Buenos Aires. Felicitem, de pas, les audicions radials
armènies de Buenos Aires en el seu 67è aniversari, que va ser el
passat dia 1 de novembre. Per molts anys!
L'Hora Catalana d'Argentina
cada any tenia una cita amb l'audiència: la festa d'aniversari del
programa, que inicialment es feia a les instal·lacions del Centre
Català, però que ben aviat es va fer en salons i restaurants
d'importants hotels. Eren festes que aplegaven 200 o 300 persones, i duraven
tot el dia, amb programació especial, actuacions, sardanes, dinar i
ball. Només l'Hora de Buenos Aires va fer en els seus millors temps
aquest tipus de festasses. Les altres Hores que es farien en altres països
feien coses més modestes per fer les celebracions. I això ja
dóna una idea del poder de convocatòria de l'Hora catalana
argentina. Segurament també hi va influir el fet que el director
artístic, Joan Farré, i la seva dona, Pilar Santaulària,
de seguida es van ficar l'audiència a la butxaca. Aquest matrimoni eren
còmics i van arribar l'any 1926 a Buenos Aires, i aleshores ja eren de
mitjana edat. Joan Farré ja tenia 45 anys. I el nom artístic de
la parella era "Duetto Santo-Ferry", fet a base dels cognoms, "Santo" de
Santaulària, i "Ferry" de Ferrer. I de seguida, Joan Farré es fa
responsable del grup de teatre del Centre Català i això ja li
obre la porta a la ràdio. I, ella, Pilar Santaulària, és
la primera locutora en català de tot Amèrica, i també la
primera rapsoda radial catalana del programa. Amb els anys, el nom
artístic se'l queda el marit, però sense el "duetto", i sempre
apareix com senyor "Santo-Ferry", en canvi ella "recupera" el seu nom
autèntic, Pilar Santaulària.
Aquestes primeres emissions
eren molt d'estar per casa. La primera emissora per on sortia a l'aire era
Ràdio Prieto, propietat del català Teodor Prieto. Tot en directe,
poca notícia, i en canvi, molta cançó coral, poesia, obres
de teatre, etc. Això sí, el senyal de l'Hora Catalana arriba
perfectament a la veïna Montevideo, capital de l'Uruguai, on també
hi ha una colònia catalana. Ben aviat L'Hora deixa Ràdio Prieto i
se'n va a LR9 Radio Fénix, tots els diumenges de 12 a 13, i s'anunciava
a la premsa local amb l'eslògan "Catalans: escolteu-la i feu-vos
afiliats". "Escriviu a Corrientes 3989, 4 pis. Buenos Aires". Això ja
vol dir que tenien subscriptors i que la productora constituïda era en un
lloc tan cèntric com el carrer Corrientes. Tenien suscriptors i
anunciants i amb els diners recollits llogaven l'hora d'emissió a una
ràdio. Tot l'equip treballava voluntàriament sense
cobrar.
En aquesta època s'incorpora la secció de contes
infantils amb Roseta Monsterrat- També hi ha un informatiu
Noticiari de Catalunya i un apartat valencià a
càrrec de Josep Alba i la seva dona.
El setembre de 1930 els
militars per primer cop en 70 anys intervenen en la vida política
argentina, i es crea una democràcia vigilada, que funciona durant uns 10
anys. De moment, no hi ha problemes per les entitats catalanes. Poc
després, l'abril de 1931, quan a Catalunya es proclama la
República, l'Hora catalana torna un altre cop a Radio Prieto LR2,
mantenint l'horari de diumenge midgia. Per cert, amb la proclamació de
la República es fa un dinar commemoratiu, que hi van totes les entitats
catalanes, també l'Hora, però és un dinar de només
homes, i és que en aquells anys la política era una cosa
exclusiva dels homes. En canvi, les festes anuals de l'Hora eren festes molt
familiars, fins i tot hi havia qui duia els nens. També l'any 1931
traslladen la direcció del programa al carrer Estats Units de Buenos
Aires i sabem que al novembre és el primer any que la festa d'aniversari
ja no la fan al Centre Català sinó a l'Hotel Alvear Palace.
Costum que se seguirà mantenint. L'Hora Catalana també en aquesta
època té una secció nova, Glossari, que
és un editorial que firma Mas de Flix, i que es publica també a
la revista Catalunya de Buenos Aires. Després aquests
editorials s'aplegaran en forma de llibre, Glossari de l'Hora
Catalana, autor Teodor Banús, i comprèn el període
1931-1933.
L'any 1932 l'Hora Catalana té un quartet musical
propi i la festa d'aniversari s'acaba enviant un cable al president de la
Generalitat, Francesc Macià, i als parlamentaris catalans felicitant-los
per la constitució del Parlament de Catalunya. Macià contesta amb
un altre cable. Pels oïdors, direm que el "cable" era un telegrama
transoceànic, molt usat com a mitjà de comunicació als
anys 30.
L'any 1933 hi ha novetats tecnològiques. Per primer cop
l'Hora Catalana connecta en directe amb el Monestir de Montserrat la
vigília del Dia de Nadal per oferir la retransmissió dels cors de
l'abadia i de l'escolania, amb la interpretació de la Salve, el Virolai
i l'Himne de Montserrat. Això és possible pel suport
econòmic del senyors Ferran Fontana i també del sr. Vilà i
Vallès, que saluden els catalanoargentins per via hertziana.
L'enllaç es fa a través de l'emissora d'ona curta Trans
Ràdio, via Aranjuez. Aquesta era l'emissora oficial d'ona curta, creada
per la República. La recepció, segons els comentaris, va ser
defectuosa, però emotiva. Els monjos i l'escolania van esperar que la
transmissió estigués enllestida per començar a cantar. Una
altra connexió en directe amb la mare pàtria es va fer per
retransmetre el concert de l'aniversari de la RAC-Ràdio Associacio des
del Palau de la Música. Aquí hi van haver problemes
tècnics que van impossibilitar retransmetre la primera del
concert.
L'any 1935 s'incorpora a l'Hora Catalana argentina un sacerdot
científic. Es tracta del jesuïta Ignasi Puig, que es fa resposable
de la secció de divulgació científica del programa. I
arriba mig refugiat, perquè la República, la II República
espanyola, una de les coses que va fer l'any 1932 va ser dissoldre els
jesuïtes. No era la primera vegada que això passava als
jesuïtes a Espanya. El rei espanyol Carles III, els va expulsar d'Espanya
i de Llatinoamèrica al segle XVIII.
Els jesuïtes al principi
dels segle XX eran un orde que es va ocupar d'impulsar la ciència. A
Barcelona ja tenien l'Institut Químic de Sarrià i a Tortosa
l'Observatori de l'Ebre, on treballava el pare Puig, com a subdirector. I a
l'Argentina el mig exilat pare Puig passa a dirigir l'Observatorio de San
Miguel. El pare Puig va tenir sort de trobar-se a l'Argentina el 1936 i no a
Catalunya, ja que van ser molts els religiosos que van ser assassinats els
primers mesos de la guerra civil per "incontrolats".
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.