L'HORA CATALANA
Capitol 3
ARGENTINA 1936-1946
El 1936 esclata la Guerra Civil a Espanya i L'Hora
Catalana de l'Argentina es manté en l'òrbita republicana, com
gairebé totes les entitats, tot i que al Centre Català els
franquistes n'acaben controlant de manera efímera la junta a principis
del 39. La divisió de la colònia espanyola a Buenos Aires
és patent i apareixen programes radiofònics republicans i
franquistes. Així, durant la guerra, els franquistes tenien 1 hora de
programació per Radio Excelsior de Buenos Aires, per on sortien les veus
enviades des de Salamanca. A més d'això, també tenien el
programa "Orientación" a Radio Ultra i "Habla España" a Radio
Mayo. Els partidaris de la República, en canvi, tenia el programa "Habla
Madrid" i una emissora favorable: Radio Stentor. A finals del 38, com que la
colònia alemanya de l'Argentina també tenia el seu programa
d'hora radial nazi, el govern argentí, per evitar mals majors, sobretot
amb la important comunitat jueva, prohibeix per decret la propaganda
política estrangera per ràdio. I això va afectar tota
aquesta mena de programes de ràdio, i, per tant, L'Hora Catalana. En
canvi, les versions xilena i uruguaiana de L'Hora Catalana no tindran aquestes
restriccions de tipus polític. Cal recordar també que el
Comitè Llibertat per Catalunya fundat a Buenos Aires tenia problemes per
treballar des d'Argentina, i molt sovint havien de fer-ho des de Xile i
l'Uruguai.
Acabada la guerra, i amb l'allau de refugiats, a finals del
39 comença el procés de fusió de les dues entitats socials
catalanes, a proposta de Ramon Escarrà, responsable del Directori de
L'Hora, i el 1941 totes dues -el Centre i el Casal- es fusionen, i la nova
entitat resultant es diu Casal de Catalunya, i el domicili és el de
l'antic Centre Català. Els catalans amics de Franco són expulsats
del Centre Català i munten una entidad a part que es diu
"Cataluña española".
L'arribada de refugiats a
l'Argentina fa que L'Hora Catalana tingui més artistes, però
també arriben altres veus. A la veu científica del pare Puig,
s'hi afegeix un altra veu, la de Ferran Rossell, antic inspector mèdic
de l'Hospital Clínic de Barcelona, que fa xerrades sobre pediatria.
També arriba a L'Hora de Buenos Aires l'humor dels exiliats amb
Albert Closes, un còmic de Ràdio Barcelona. Una altra veu que
serà molt estimada per l'audiència és la de Joan B.
Domènech, antic director de Ràdio Associació, que es fa
càrrec d'una nova secció, Converses íntimes, que
són reportatges radiofònics sobre la ciutat de Barcelona. Aquests
reportages van agradar tant que ben aviat a Joan Domènech li fan una
festa d'homenatge el dia 2 de juny de 1940, que va consistir en un dinar, amb
ball amenitzat pel Quartet Fortuna, i al qual hi van assistir 300 persones, que
van pagar 3 pessos pel menú. Entre els comensals hi havia una
delegació de Montevideo, amb membres de L'Hora de Montevideo.
Mentrestant L'Hora Catalana anava canviant d'ubicació. El 1939
se'n va a Radio Argentina, després torna uns mesos a Radio Prieto,
propietat del catalanoargentí Teodor Prieto, i el juliol de 1940
s'instal·la a Radio Rivadavia, LS5, al carrer Callao 1365. L'Hora
d'emissió continua el diumenge al migdia. El mes de setembre de 1940
celebren les festes de la Mercè, això és una
innovació pels exiliats, la celebració de les festes
d'aquí, ja que durant la guerra es van suprimir totes les festes
d'origen religiós en zona republicana.
I arribem al dia 15
d'octubre de 1940, en què les Hores Catalanes de Buenos Aires,
Montevideo i Santiago de Xile es vesteixen de dol per l'execució de
Companys. A L'Hora Catalana li prohibeixen fer comentaris en el programa del 20
d'octubre i només poden donar la informació seguida del "Cant
dels Segadors", a manera d'homenatge pòstum. A Santiago de Xile
l'emissió de l'Espacial Companys, fa que L'Hora Catalana d'aquell
país sigui expulsada de l'emissora.
El 1941 l'extensió de
la Guerra Mundial portarà problemes a les emissores argentines, que a
vegades han de suspendre l'emissió per falta de material tècnic,
i això afectarà diverses vegades la mateixa Hora Catalana. Les
novetats en el contingut de la programació de L'Hora Catalana és
que s'introdueix música argentina i espanyola, cosa que va disgustar la
premsa catalanoargentina, que ja van deixar de fer ressenyes de L'Hora de
Buenos Aires. En canvi, no tenien inconvenient de comentar les Hores de
Mèxic o Montevideo, que tenien continguts més patriòtics.
El 1942, el govern argentí decreta que totes les emissions de
ràdio siguin en espanyol, excepte les cançons. Sabem que el mes
de maig d'aquest any només de manera excepcional deixen fer a L'Hora
Catalana una breu salutació en català i un anunci d'una obra de
Pitarra. A la vista de les circumstàncies, la direcció de L'Hora
decideix suspendre els reportatges de Joan B. Domènech Converses
íntimes i les xerrades científiques del pare Puig.
El
1943 la dictadura militar triomfant a l'Argentina estableix la censura de
premsa. I en aquest context a L'Hora catalana no els queda més remei que
o passar per l'adreçador o plegar. Al final decideixen sortir en
castellà i amb totes les restriccions, a l'espera de temps millors. El
pare Puig al novembre de 1943 reprén la divulgació
científica, tot i que ho deixa al cap d'un mes perquè torna a
Catalunya. Al setembre de 1944 es reprenen les Converses de Joan
Domènech també en castellà. Al desembre de 1944 hi ha una
nova secció del programa que es diu Estampas de Cataluña, a
càrrec d'Adela Ferrer. La primera Estampa porta per títol
"Visión de Barcelona" i al cap d'un mes, gener de 1945, la següent
tracta sobre els "Orígenes de la lengua catalana". Aquesta
castellanització obligada fa que L'Hora Catalana de Buenos Aires entri
en un període de decadència, que es veu compensat per les Hores
veïnes de Montevideo i de Santiago de Xile.
El 1946 comença
comença el bloqueig internacional contra l'Estat espanyol. A l'Argentina
el règim populista de Juan Domigo Perón dóna suport a
Franco i prohibeix les activitats públiques del Centro Republicano
Español de Buenos Aires, que també pateix terrorisme de "baixa
intensitat". Sovint aquesta entitat ha de fer els actes a Montevideo. La
comunitat catalana de l'Argentina també té problemes
perquè ara les autoritats obliguen a fer un mínim de
pàgines en castellà a la premsa de la comunitat catalana.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.