L'HORA CATALANA

Capitol 3

ARGENTINA 1936-1946

El 1936 esclata la Guerra Civil a Espanya i L'Hora Catalana de l'Argentina es manté en l'òrbita republicana, com gairebé totes les entitats, tot i que al Centre Català els franquistes n'acaben controlant de manera efímera la junta a principis del 39. La divisió de la colònia espanyola a Buenos Aires és patent i apareixen programes radiofònics republicans i franquistes. Així, durant la guerra, els franquistes tenien 1 hora de programació per Radio Excelsior de Buenos Aires, per on sortien les veus enviades des de Salamanca. A més d'això, també tenien el programa "Orientación" a Radio Ultra i "Habla España" a Radio Mayo. Els partidaris de la República, en canvi, tenia el programa "Habla Madrid" i una emissora favorable: Radio Stentor. A finals del 38, com que la colònia alemanya de l'Argentina també tenia el seu programa d'hora radial nazi, el govern argentí, per evitar mals majors, sobretot amb la important comunitat jueva, prohibeix per decret la propaganda política estrangera per ràdio. I això va afectar tota aquesta mena de programes de ràdio, i, per tant, L'Hora Catalana. En canvi, les versions xilena i uruguaiana de L'Hora Catalana no tindran aquestes restriccions de tipus polític. Cal recordar també que el Comitè Llibertat per Catalunya fundat a Buenos Aires tenia problemes per treballar des d'Argentina, i molt sovint havien de fer-ho des de Xile i l'Uruguai.

Acabada la guerra, i amb l'allau de refugiats, a finals del 39 comença el procés de fusió de les dues entitats socials catalanes, a proposta de Ramon Escarrà, responsable del Directori de L'Hora, i el 1941 totes dues -el Centre i el Casal- es fusionen, i la nova entitat resultant es diu Casal de Catalunya, i el domicili és el de l'antic Centre Català. Els catalans amics de Franco són expulsats del Centre Català i munten una entidad a part que es diu "Cataluña española".

L'arribada de refugiats a l'Argentina fa que L'Hora Catalana tingui més artistes, però també arriben altres veus. A la veu científica del pare Puig, s'hi afegeix un altra veu, la de Ferran Rossell, antic inspector mèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona, que fa xerrades sobre pediatria.
També arriba a L'Hora de Buenos Aires l'humor dels exiliats amb Albert Closes, un còmic de Ràdio Barcelona. Una altra veu que serà molt estimada per l'audiència és la de Joan B. Domènech, antic director de Ràdio Associació, que es fa càrrec d'una nova secció, Converses íntimes, que són reportatges radiofònics sobre la ciutat de Barcelona. Aquests reportages van agradar tant que ben aviat a Joan Domènech li fan una festa d'homenatge el dia 2 de juny de 1940, que va consistir en un dinar, amb ball amenitzat pel Quartet Fortuna, i al qual hi van assistir 300 persones, que van pagar 3 pessos pel menú. Entre els comensals hi havia una delegació de Montevideo, amb membres de L'Hora de Montevideo.

Mentrestant L'Hora Catalana anava canviant d'ubicació. El 1939 se'n va a Radio Argentina, després torna uns mesos a Radio Prieto, propietat del catalanoargentí Teodor Prieto, i el juliol de 1940 s'instal·la a Radio Rivadavia, LS5, al carrer Callao 1365. L'Hora d'emissió continua el diumenge al migdia. El mes de setembre de 1940 celebren les festes de la Mercè, això és una innovació pels exiliats, la celebració de les festes d'aquí, ja que durant la guerra es van suprimir totes les festes d'origen religiós en zona republicana.

I arribem al dia 15 d'octubre de 1940, en què les Hores Catalanes de Buenos Aires, Montevideo i Santiago de Xile es vesteixen de dol per l'execució de Companys. A L'Hora Catalana li prohibeixen fer comentaris en el programa del 20 d'octubre i només poden donar la informació seguida del "Cant dels Segadors", a manera d'homenatge pòstum. A Santiago de Xile l'emissió de l'Espacial Companys, fa que L'Hora Catalana d'aquell país sigui expulsada de l'emissora.

El 1941 l'extensió de la Guerra Mundial portarà problemes a les emissores argentines, que a vegades han de suspendre l'emissió per falta de material tècnic, i això afectarà diverses vegades la mateixa Hora Catalana. Les novetats en el contingut de la programació de L'Hora Catalana és que s'introdueix música argentina i espanyola, cosa que va disgustar la premsa catalanoargentina, que ja van deixar de fer ressenyes de L'Hora de Buenos Aires. En canvi, no tenien inconvenient de comentar les Hores de Mèxic o Montevideo, que tenien continguts més patriòtics.

El 1942, el govern argentí decreta que totes les emissions de ràdio siguin en espanyol, excepte les cançons. Sabem que el mes de maig d'aquest any només de manera excepcional deixen fer a L'Hora Catalana una breu salutació en català i un anunci d'una obra de Pitarra. A la vista de les circumstàncies, la direcció de L'Hora decideix suspendre els reportatges de Joan B. Domènech Converses íntimes i les xerrades científiques del pare Puig.

El 1943 la dictadura militar triomfant a l'Argentina estableix la censura de premsa. I en aquest context a L'Hora catalana no els queda més remei que o passar per l'adreçador o plegar. Al final decideixen sortir en castellà i amb totes les restriccions, a l'espera de temps millors. El pare Puig al novembre de 1943 reprén la divulgació científica, tot i que ho deixa al cap d'un mes perquè torna a Catalunya. Al setembre de 1944 es reprenen les Converses de Joan Domènech també en castellà. Al desembre de 1944 hi ha una nova secció del programa que es diu Estampas de Cataluña, a càrrec d'Adela Ferrer. La primera Estampa porta per títol "Visión de Barcelona" i al cap d'un mes, gener de 1945, la següent tracta sobre els "Orígenes de la lengua catalana". Aquesta castellanització obligada fa que L'Hora Catalana de Buenos Aires entri en un període de decadència, que es veu compensat per les Hores veïnes de Montevideo i de Santiago de Xile.

El 1946 comença comença el bloqueig internacional contra l'Estat espanyol. A l'Argentina el règim populista de Juan Domigo Perón dóna suport a Franco i prohibeix les activitats públiques del Centro Republicano Español de Buenos Aires, que també pateix terrorisme de "baixa intensitat". Sovint aquesta entitat ha de fer els actes a Montevideo. La comunitat catalana de l'Argentina també té problemes perquè ara les autoritats obliguen a fer un mínim de pàgines en castellà a la premsa de la comunitat catalana.

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.