L'HORA CATALANA
Capitol 7
XILE (TERCERA PART): DE "L'HORA CATALANA" A "LA HORA
ESPAÑOLA"
Cada mes de gener sorgien crítiques contra
"L'Hora Catalana" de Santiago de Xile per la davallada de la qualitat durant
les vacances. Però l'any 1938 aquestes crítiques són
contra la deficient informació de "L'Hora Catalana" de Santiago sobre la
guerra civil espanyola, i es diu que les Hores de Buenos Aires i Montevideo
tenen millor cobertura perquè donaven el butlletí informatiu de
la Generalitat sobre la situació de la guerra civil. Recordem, de pas,
que la revista "Ressorgiment" de l'Argentina l'any 1941 deia que "L'Hora" de
Mèxic o la de Montevideo eren millors que les de Buenos Aires.
Aquestes crítiques estan vinculades al
Comitè Llibertat per Catalunya, una ONG de tendència
independentista. Quan el 1936 el Comitè Llibertat per Catalunya
col·laborava a "L'Hora" de Santiago, el programa va rebre pressions del
Centre Català. I llavors hi ha un moment en què el Comitè
deixa de col·laborar a "L'Hora" i demana a través d'anuncis que
s'escolti l'emissora d'ona curta espanyola EAQ d'Aranjuez, que tenia una franja
horària a disposició de la Generalitat, produïda per
Ràdio Associació. Recordem que l'any 1933 es va fer aquella
connexió històrica en directe entre "L'Hora Catalana" de Buenos
Aires i el monestir de Montserrat per sentir l'escolania el dia de la patrona
de Catalunya a través de l'emissora d'Aranjuez. Però ara, 5 anys
després, el país estava en guerra i el monestir estava sense
monjos ni escolans.
El 5 de setembre del 38 a Xile hi va ha un intent
de cop d'estat feixista per impedir les eleccions i un comando del "Movimiento
Nacionalsocialista" va assaltar Radio Hucke, emissora considerada d'esquerres,
que era per on sortia "L'Hora Catalana" en aquell moment. El nou president
Aguirre, per l'esquerrà Front Popular, pren possessió el 24 de
desembre del 38 i el 24 de gener de 1939 un terratrèmol sacseja el
país amb una estel·la fúnebre de 30.000 morts i destrueix
totalment el Centre Català de la ciutat xilena de Concepción. Dos
dies després Barcelona és ocupada pels franquistes. Amb aquest
panorama desolador, "L'Hora Catalana" prepara un especial l'abril del 39, per
gestionar l'ajut als refugiats republicans a França.
En aquell moment "L'Hora" de Santiago surt dijous
a ¼ d'11 de la nit. I a més de fer-ho en ona mitjana també
surt en ona curta a través de la mateixa emissora. Després veurem
que això d'emetre per ona curta es farà en altres Hores
Catalanes. I era una manera d'augmentar l'audiència.
L'1 de juny de 1939 decideixen celebrar el quart
aniversari del programa. El programa està presentat pels habituals Joan
Gratacós i Joaquim Sabaté i dediquen, una vegada més, bona
part de l'espai al tema dels refugiats catalans a França.
El 3 de setembre de 1939 arriba el primer vaixell
organitzat, el Winnipeg, amb refugiats a França, gràcies a la
gestió de Pablo Neruda, que aleshores era diplomàtic. Al moll de
Valparaíso els espera el president de la República Pedro Aguirre,
amb el ministre de Sanitat, Salvador Allende, que 30 anys després
també serà escollit president. Malgrat aquesta rebuda hi ha gent
que no els vol, com el general Aristo Herrera, que vol fer un altre cop
d'Estat, com just un any abans.
Aquest acolliment provocarà també un
lligam emotiu entre el president Aguirre i la comunitat catalana, i quan el
president xilè mori sobtadament el 1941, l'Orfeó Català de
Santiago cantarà a les exèquies. I posteriorment, el 1954, la
colònia catalana aixecarà una estàtua, obra de l'escultor
català Claudi Tarragó, a la seva memòria.
Simultàniament a l'arribada del Winnipeg
esclata la II Guerra Mundial. L'arribada dels refugiats també
portarà mala maror. Esclaten polèmiques entre els catalans
d'abans i els nouvinguts. I així, el març de 1940 al "Noticiari
català" apareix la carta de Ferran Giné, excaptiu a França
i que ha arribat amb el Winnipeg, i que es queixa que "L'Hora" de Santiago no
admet certs col·laboradors, i que espera que, a ell, no li passi el
mateix a Valparaíso. Però la crisi de la col·lectivitat
catalana tot just comença i durarà set anys, fins 1947.
En un altre vaixell arriben altres refugiats
il·lustres, els escriptors Joan Oliver i Francesc Trabal -de Sabadell-,
Cèsar August Jordana, Xavier Benguerel -de Barcelona- i Domènec
Guansé -de Tarragona-. Trabal i Oliver col·laboraran aviat a
"L'Hora Catalana". Trabal, a més, va dirigir el programa
radiofònic "Semana Literaria" a Radio Mercurio. Guansé
serà acollit per Joaquim Sabaté, membre de l'staff de "L'Hora".
Però el problema més greu es
presenta a "L'Hora" quan al novembre de 1940 fa un especial contra
l'execució del president de la Generalitat Lluís Companys.
Això farà que "L'Hora Catalana" de Santiago sigui expulsada de
Radio Hucke. I aleshores l'emissora substitueix "L'Hora Catalana" per un
programa franquista que es diu "La Hora Española", impulsada pel
falangista basc Miguel de Lojendio (2). Aquesta "Hora Española"
falangista no s'ha de confondre amb "La Hora de España", que era l'hora
de l'Espanya republicana, i que sortia a l'aire de 12:30 a 13:30, no sabem quin
dia, per CB 144 b.
NOTES:
(1) El president Pedro
Aguirre no va poder acabar el seu mandat per una greu malaltia i va morir el
25-11-1941. El seu successor, Juan Antonio Ríos, també del Front
Popular, també va morir abans d'acabar el mandat el 27-6-46. Tots dos
van guanyar les eleccions per un escàs marge. Aguirre pel 50,46% del
vots i Ríos pel 55,93%. Allende va ser el "generalísimo"
-coordinador- de la campanya electoral del 36 pel Front Popular a la ciutat de
Valparaíso. Desgraciadament el malefici contra els presidents
d'esquerres tampoc no s'acabarà. Allende va morir l'11 de setembre de
1973 per un cop d'Estat.
(2) Miguel de Lojendio sembla que va fundar la
seva Hora l'any 1937 a Santiago de Chile i Valparaíso, que, a vegades
també apareix citada com "Hora de España". Fins a la guerra civil
era secretari de l'ambaixada espanyola a Santiago, però en produir-se
l'Alzamiento va obrir la primera delegació de Franco. Era germà
de Juan-Pablo Lojendio, també diplomàtic franquista de primera
hora, acreditat a l'Argentina en iniciar-se la guerra civil i que l'any 1961 va
participar en qualitat d'ambaixador en un incident televisiu a l'Havana contra
Fidel Castro en persona.
(3) També recordem que Ràdio Moscou
tenia un programa que es deia també "La Hora de España".
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.