L'HORA CATALANA

Capitol 7

XILE (TERCERA PART): DE "L'HORA CATALANA" A "LA HORA ESPAÑOLA"

Cada mes de gener sorgien crítiques contra "L'Hora Catalana" de Santiago de Xile per la davallada de la qualitat durant les vacances. Però l'any 1938 aquestes crítiques són contra la deficient informació de "L'Hora Catalana" de Santiago sobre la guerra civil espanyola, i es diu que les Hores de Buenos Aires i Montevideo tenen millor cobertura perquè donaven el butlletí informatiu de la Generalitat sobre la situació de la guerra civil. Recordem, de pas, que la revista "Ressorgiment" de l'Argentina l'any 1941 deia que "L'Hora" de Mèxic o la de Montevideo eren millors que les de Buenos Aires.

Aquestes crítiques estan vinculades al Comitè Llibertat per Catalunya, una ONG de tendència independentista. Quan el 1936 el Comitè Llibertat per Catalunya col·laborava a "L'Hora" de Santiago, el programa va rebre pressions del Centre Català. I llavors hi ha un moment en què el Comitè deixa de col·laborar a "L'Hora" i demana a través d'anuncis que s'escolti l'emissora d'ona curta espanyola EAQ d'Aranjuez, que tenia una franja horària a disposició de la Generalitat, produïda per Ràdio Associació. Recordem que l'any 1933 es va fer aquella connexió històrica en directe entre "L'Hora Catalana" de Buenos Aires i el monestir de Montserrat per sentir l'escolania el dia de la patrona de Catalunya a través de l'emissora d'Aranjuez. Però ara, 5 anys després, el país estava en guerra i el monestir estava sense monjos ni escolans.

El 5 de setembre del 38 a Xile hi va ha un intent de cop d'estat feixista per impedir les eleccions i un comando del "Movimiento Nacionalsocialista" va assaltar Radio Hucke, emissora considerada d'esquerres, que era per on sortia "L'Hora Catalana" en aquell moment. El nou president Aguirre, per l'esquerrà Front Popular, pren possessió el 24 de desembre del 38 i el 24 de gener de 1939 un terratrèmol sacseja el país amb una estel·la fúnebre de 30.000 morts i destrueix totalment el Centre Català de la ciutat xilena de Concepción. Dos dies després Barcelona és ocupada pels franquistes. Amb aquest panorama desolador, "L'Hora Catalana" prepara un especial l'abril del 39, per gestionar l'ajut als refugiats republicans a França.

En aquell moment "L'Hora" de Santiago surt dijous a ¼ d'11 de la nit. I a més de fer-ho en ona mitjana també surt en ona curta a través de la mateixa emissora. Després veurem que això d'emetre per ona curta es farà en altres Hores Catalanes. I era una manera d'augmentar l'audiència.

L'1 de juny de 1939 decideixen celebrar el quart aniversari del programa. El programa està presentat pels habituals Joan Gratacós i Joaquim Sabaté i dediquen, una vegada més, bona part de l'espai al tema dels refugiats catalans a França.

El 3 de setembre de 1939 arriba el primer vaixell organitzat, el Winnipeg, amb refugiats a França, gràcies a la gestió de Pablo Neruda, que aleshores era diplomàtic. Al moll de Valparaíso els espera el president de la República Pedro Aguirre, amb el ministre de Sanitat, Salvador Allende, que 30 anys després també serà escollit president. Malgrat aquesta rebuda hi ha gent que no els vol, com el general Aristo Herrera, que vol fer un altre cop d'Estat, com just un any abans.

Aquest acolliment provocarà també un lligam emotiu entre el president Aguirre i la comunitat catalana, i quan el president xilè mori sobtadament el 1941, l'Orfeó Català de Santiago cantarà a les exèquies. I posteriorment, el 1954, la colònia catalana aixecarà una estàtua, obra de l'escultor català Claudi Tarragó, a la seva memòria.

Simultàniament a l'arribada del Winnipeg esclata la II Guerra Mundial. L'arribada dels refugiats també portarà mala maror. Esclaten polèmiques entre els catalans d'abans i els nouvinguts. I així, el març de 1940 al "Noticiari català" apareix la carta de Ferran Giné, excaptiu a França i que ha arribat amb el Winnipeg, i que es queixa que "L'Hora" de Santiago no admet certs col·laboradors, i que espera que, a ell, no li passi el mateix a Valparaíso. Però la crisi de la col·lectivitat catalana tot just comença i durarà set anys, fins 1947.

En un altre vaixell arriben altres refugiats il·lustres, els escriptors Joan Oliver i Francesc Trabal -de Sabadell-, Cèsar August Jordana, Xavier Benguerel -de Barcelona- i Domènec Guansé -de Tarragona-. Trabal i Oliver col·laboraran aviat a "L'Hora Catalana". Trabal, a més, va dirigir el programa radiofònic "Semana Literaria" a Radio Mercurio. Guansé serà acollit per Joaquim Sabaté, membre de l'staff de "L'Hora".

Però el problema més greu es presenta a "L'Hora" quan al novembre de 1940 fa un especial contra l'execució del president de la Generalitat Lluís Companys. Això farà que "L'Hora Catalana" de Santiago sigui expulsada de Radio Hucke. I aleshores l'emissora substitueix "L'Hora Catalana" per un programa franquista que es diu "La Hora Española", impulsada pel falangista basc Miguel de Lojendio (2). Aquesta "Hora Española" falangista no s'ha de confondre amb "La Hora de España", que era l'hora de l'Espanya republicana, i que sortia a l'aire de 12:30 a 13:30, no sabem quin dia, per CB 144 b.

NOTES:
(1) El president Pedro Aguirre no va poder acabar el seu mandat per una greu malaltia i va morir el 25-11-1941. El seu successor, Juan Antonio Ríos, també del Front Popular, també va morir abans d'acabar el mandat el 27-6-46. Tots dos van guanyar les eleccions per un escàs marge. Aguirre pel 50,46% del vots i Ríos pel 55,93%. Allende va ser el "generalísimo" -coordinador- de la campanya electoral del 36 pel Front Popular a la ciutat de Valparaíso. Desgraciadament el malefici contra els presidents d'esquerres tampoc no s'acabarà. Allende va morir l'11 de setembre de 1973 per un cop d'Estat.
(2) Miguel de Lojendio sembla que va fundar la seva Hora l'any 1937 a Santiago de Chile i Valparaíso, que, a vegades també apareix citada com "Hora de España". Fins a la guerra civil era secretari de l'ambaixada espanyola a Santiago, però en produir-se l'Alzamiento va obrir la primera delegació de Franco. Era germà de Juan-Pablo Lojendio, també diplomàtic franquista de primera hora, acreditat a l'Argentina en iniciar-se la guerra civil i que l'any 1961 va participar en qualitat d'ambaixador en un incident televisiu a l'Havana contra Fidel Castro en persona.
(3) També recordem que Ràdio Moscou tenia un programa que es deia també "La Hora de España".

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.