L'HORA CATALANA
Capitol 8
ENTRE MÈXIC I NOVA YORK
La primera dada que tenim de programes catalans
fets a Mèxic és la del dia de Nadal de 1939, perquè amb
motiu del 6è aniversari de la mort de Francesc Macià es fan dues
emissions especials en català per Ràdio Nacional de Mèxic.
Aquestes emissions són la presentació en públic de la
Massa Coral de l'Orfeó Català de Mèxic.
L'Orfeó de Mèxic abans de l'any 1939
era un centre cultural-recreatiu que ja no feia d'orfeó, però en
conservava el nom. Amb l'arribada dels exiliats es reestructura. Es tornen a
fer activitats corals -amb la secció "Massa Coral"-. Una altra
secció nova és "Relacions i propaganda" encarregada de fer
"L'Hora setmanal dels catalans" per ràdio. La Junta d'aquesta
secció que ha de gestionar "L'Hora" està formada per diverses
personalitats, entre les quals cal destacar Josep Andreu Abelló,
d'Esquerra Republicana i antic president de l'Audiència de Barcelona,
com a president, i l'escriptor Víctor Mora, com a vocal. Andreu
Abelló poc després serà acusat de franquista per la
revista "Catalunya", vinculada als comunistes del PSUC.
Aquesta etapa inicial de l'"Hora setmanal dels
catalans" per ràdio no va durar gaire. I després de diversos
intents frustrats l'any 44 i principis del 45 trobem unes noves ressenyes
d'emissions de l'Hora Catalana de Mèxic, per diverses emissores
mexicanes XEML (1550 kilohertz), XEPJ (1150 Khz) i XEBZ (660 Khz), dilluns,
dimecres i divendres a la tarda. Aquestes emissions estan patrocinades per
l'Orfeó i dirigides pel periodista exiliat Joan Cid i Mulet, i hi
inclouen els programes en català de l'Office of War Information.
Aquestes programes en català de propaganda
americana els feien dirigents del Centre Català de Nova York. A
més de passar-se per l'Hora de Mèxic, s'emetien en ones curtes
cap a Llatinoamèrica, a través de les cadenes comercials
nord-americanes, com la CBS o l'NBC. Els locutors catalans del Centre
Català de Nova York van ser Josep Carner-Ribalta i Josep Fontanals.
Carner-Ribalta també era el delegat als Estats Units del Consell
Nacional de Catalunya, que estava reconegut oficialment pel Departament
d'Estat.
En aquestes emissions de propaganda americana en
català també hi participen els músics Alexandre Vilalta i
Agustí Borgunyó. El sabadellenc Borgunyó s'ho va agafar
tan a la valenta, que fins i tot va continuar escrivint propaganda americana,
quan va tornar a Barcelona als anys 60 (1).
Però a banda de l'Hora Catalana de
Mèxic, hi van haver altres programes de contingut català. Tenim
ressenyades dues Diades, la de l'11 de setembre del 41 i la del 44. La de 41
l'Orfeó commemora la Diada amb un homentage als herois mexicans a la
plaça de la Independència. I a les 8 del vespre, per les
emissores XEXA i XEDP -que depenien de la Secretaria de Governació- es
va fer un programa especial amb un emotiu parlament d'Avel·li
Artís i un recital de poesies i cançons catalanes a càrrec
de Carme Puig, Josep Ma. Poblet, Dolors Cortés, Maria Blanc, Josep
Solé i l'actriu Emma Alonso.
Pel que fa a l'especial Diada de l'any 1944,
l'emissora M12 fa un programa amb les audicions fetes per la Massa Coral de
l'Orfeó. I aquí hi ha una cosa molt curiosa que és que en
aquests moments la BBC de Londres va demanar un disc de collita pròpia a
l'Orfeó de Mèxic, i aquesta entitat el va fer i el va enviar a
l'emissora britànica (2). El director musical d'aquest disc va ser el
músic mallorquí Baltasar Samper, un home vinculat al moviment de
la Comunitat Catalana de Mèxic i promotor també l'any 1944 de la
constitució de Galeuska a Mêxic. Galeuska era la coordinadora que
agrupava les forces nacionalistes de Galícia, Euskadi i Catalunya.
Baltasar Samper el tornem a trobar, també
el 1944, en la celebració a Mèxic la III Fira del Llibre, que va
comptar amb la participació de l'exili literari català amb
pavelló propi (3). En la inauguració, sota la direcció del
mestre Semper, es va interpretar el Cant de la Senyera. I a continuació
la Massa Coral i l'Esbart Dansaire de l'Orfeó van fer diverses
actuacions. L'acte va ser retransmès en directe en cadena d'emissores de
ràdio de la capital mexicana, i va ser patrocinat per la casa comercial
Pastillas del Doctor Andreu. Tot plegat ja ens dóna una idea del pes
específic que tenien els exiliats catalans en la vida cultural de
Mèxic, on havien arribat 5 anys abans.
A banda d'això també hi ha altres
programes de contingut català a la ràdio mexicana als anys 40.
Així, tenim que l'any 42, Radio Universidad, emissora de la Universitat
Nacional de Mèxic, EUN 860 Khz, comença una sèrie de
programes, cada dissabte al vespre. Les primeres emissions són
conferències que s'han fet en català a l'Orfeó i que es
tradueixen al castellà perquè les pugui entendre tothom.
Després es faran guions totalment nous i independents de la
programció de l'Orfeó. La primera d'aquestes conferències
s'emet el 9 de maig del 42 i és de Josep Carner, sobre "Cataluña
secular". Part d'aquestes xerrades es publiquen en resums a la revista "Full
català". Tot això en va part va ser possible perquè Andreu
Bustamante va introduir una novetat tecnològica: enregistrar
magnetofònicament les conferències de l'Orfeó.
Al curs el 42-43 es fa una segona tongada
d'aquestes emissions de cultura catalana. També a partir del març
del 43 tenim notícia d'un altre espai radiofònic, que es diu
"Biblioteca Catalana" i el presenten Pere Foix i Àngel Semblancant per
Radio Nacional de Mèxic.
Hem dit que l'any 44 l'Hora Catalana de
Mèxic la dirigeix Joan Cid. El 53 la dirigirà Dolors
Bargalló. Cid i Bargalló, com els dos consellers d'Ensenyament
d'Esquerra Republicana durant aquesta legislatura.
NOTES:
(1) Agustí
Borgunyó va emigrar als Estats Units l'any 1915, en part per eludir un
servei militar espanyol amb possible destí al Marroc, on un contemporani
seu, el capità Francisco Franco, començava una carrera
militar-política. En intervenir els americans a la I Guerra Mundial,
Borgunyó s'hi va allistar.
(2) Recordem que per Sant Jordi de 1944,
la BBC per primer cop va fer una emissió bilingüe
català-castellà, sota la direcció de Josep Manyé
"Jorge Marín".
(3) Només de publicacions periòdiques
catalanes, l'any 1944 s'editaven 17 capçaleres a Mèxic
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.