L'HORA CATALANA
Capitol 9
"CATALUNYA PARLA" DES DE L'HAVANA
Avui visitarem la Cuba d'abans de Castro, on els
programes en català de ràdio no es van dir "L'Hora Catalana"
sinó "Catalunya parla".
A Cuba, durant la nostra guerra civil, una bona
part dels espanyols residents, entre ells la majoria de catalans, van
simpatitzar obertament amb la causa franquista. Això va fer que durant
la guerra civil Falange Exterior arribés a tenir uns 15.000 afiliats a
Cuba i uns 13 programes radiofònics de propaganda franquista. Era un
país de 4 milions d'habitants, on en els primers 20 anys
d'independència hi van emigrar uns 300.000 espanyols
Però una minoria organitzada al voltant
dels casals catalans era obertament independentista. I és que el
catalanisme cubà va ser un dels bressols independentistes fa 75 o 80
anys, amb la fundació del Partit Separatista Revolucionari Català
i la societat secreta "Club Separatista número 1" (1). També a
l'Havana l'any 1928 es redacta una constitució d'una possible
República Catalana independent, que adopta "oficialment" la senyera
estelada, que és una simbiosi entre la senyera catalana i la bandera
cubana.
L'alma mater dels programes en català fets
a l'Havana va ser Pere Boquet de Recasens, que als anys 30 fa unes primeres
emissions en català anomenades "Radio Catalunya", 2 cops a la setmana
per l'emissora CMCA. Aquesta fase a penes l'hem pogut documentar, i aquestes
emissions desapareixen però retornen l'any 1944. D'altra banda, el
Centre Català de l'Havana, de signe independentista, obre les portes als
refugiats, però la majoria dels refugiats catalans que arriben a Cuba
són militants del PSUC, els quals publiquen la revista "Per Catalunya",
dirigida per Pere Ardiaca. També l'any 44 tenen lloc a l'Havana els Jocs
Florals de la Llengua Catalana a l'exili.
Així, doncs, tant el periòdic "La
Nova Catalunya" del Centre Català com la revista comunista "Per
Catalunya" anuncien el març de 1944 un programa que es diu "Catalunya
parla", diumenge al matí de 11.30 a 12.30 per Radio Salas, que era
l'emissora més antiga de Cuba, i s'emetia en ona curta pels 9030 a
través de l'indicatiu COBZ i en ona mitjana pels 950 de la CMBZ. I se
sap que l'eslogan de l'emissió era "art, cultura i patriotisme
catalans". Aquesta entente "roja-separatista", mai millor dit, estava afavorida
per l'entrada dels comunistes cubans al govern de Fulgencio Batista.
Més endavant, el 28 de maig, el programa
canvia d'emissora i d'hora i passa al diumenge de 12 a 13 hores per Radio
Universal de l'Havana per les estacions CMBF, als 6040 de l'ona curta, i COBF,
als 730 de l'ona mitjana.
El càsting del programa "Catalunya parla" ,
a part del director Boquet de Requesens, comptava amb els col·laboradors
Josep Arroyo, Gabriel Gresa, Joaquim Rovira i el professor Costa Jou.
També hi entra una veu femenina, Montserrat Ventós, que era
membre de la junta del Centre Català. I això era una novetat a
l'època, ja que en alguns casals catalans les dones encara no podien ni
ser-ne sòcies. La senyora Ventós, però, l'any següent
emigra a Nova York, seguint el seu marit, que es veu que era artista.
A mitjans de l'any 1945 se suspenen les emissions
de "Catalunya Parla" per obres als estudis de Radio Universal. Es veu que les
obres van durar força temps, perquè la revista "La Nova
Catalunya" ja no en torna a parlar, fins que al número de juny-juliol de
1946 anuncia que aviat tornarà a ser a l'aire "Catalunya Parla", i que
ja n'informaran.
Però hem d'esperar encara força
temps més, perquè és al número de maig-juny de
1947, de "La Nova Catalunya", on s'anuncien de nou les emisisons amb el
títol del programa en bilingüe, "Catalunya parla - Cataluña
habla", i se sap que en aquesta nova època ha tornat a canviar
d'emissora; ara és al Circuito Radial Cubano, i surt de 12 a 12.30 hores
del diumenge, a les estacions CMBF, pels 950 khz, i la COBF, pels 6040 khz. La
represa de l'emissió va seguida d'una crida que textualment diu:
"Sintonitzeu-la, catalans, que ens parlen de coses de la terra nostrada i dels
nostres delers de llibertat. Ens manca l'ajut de tots per mantenir-les (les
emissions radials). Subscriuviu-vos cotitzant una quota mensual
voluntària a mida del vostre voler i poder, perquè poguem atendre
les despeses que tals audicions ens reclamen. Siga el que siga us serà
agraït. Envieu la vostra adhesió a "Catalunya Parla", Centre
Català, San Lázaro 322. Havana. Comerciants, industrials,
professionals, anuncieu-vos a "Catalunya parla"."
Però tota aquesta retòrica va ser
l'enterrament del programa, perquè al número següent, ve a
dir que per obres al Circuito Radial Cubano, "Catalunya parla" ja no parla. I
la veritat d'aquestes obres és que el Centre Català no tenia
calés per mantenir el programa. Al mateix temps els comunistes catalans
són expulsats del Centre Català. I els comunistes cubans comencen
a tenir problemes a partir de 1947. La guerra freda també arriba a
Amèrica. I a Cuba això dura fins 1959, quan Castro gira la
truita. Al marge del programa "Catalunya Parla", també se sap que el
1945 a Cuba es van fer programes en valencià, amb el nom de la "Veu de
València", que s'emetien diàriament. Però no els hem pogut
documentar.
Esperem continuar amb L'Hora Catalana la temporada
que ve, amb més capítols. Aprofitem per saludar els nostres
companys del programa "Milongueando" que cada dissabte surt per les ones de
COM-Ràdio a les 11 de la nit, sota la direcció de Roberto Daus, i
que ve a ser l'Hora Argentina de Ràdio a Catalunya.
Donem les gràcies, una vegada més,
al personal de la Biblioteca del Pavelló de la República,
adscrita a la Universitat de Barcelona, per la seva
col·laboració.
NOTES:
(1) Segons Víctor
Castells, al llibre Catalans d'Amèrica per la independència.
Pòrtic, 1986 (p.114): "A Cuba es constitueix el 1922 el Club Separatista
número 1, dins la seu del Centre Català, però les reunions
secretes es feien a la drogueria La Americana. Ells tenien l'idea de fer com
Irlanda, que la llibertat arriba a través de les colònies o
comunitats americanes. I això va cuallar en el moviment de les
Comunitats de després de la guerra. Els de Santiago de Cuba ni
acceptaven que Macià s'hagués abaixat els pantalons el 31, van
treure fins i tot el retrat i el van donar de baixa com a president d'honor.
També van retirar la confiança a Ventura Gassol i
Carner-Ribalta..
" Nosaltres recordem que Carner-Ribalta va fer programes
antifeixistes en castellà cap a Llatinoamèrica durant la II
Guerra Mundial i Ventura Gassol va ser l'ambaixador de la República
espanyola a l'exili a Mèxic.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.