L'HORA CATALANA

Capitol 9

"CATALUNYA PARLA" DES DE L'HAVANA

Avui visitarem la Cuba d'abans de Castro, on els programes en català de ràdio no es van dir "L'Hora Catalana" sinó "Catalunya parla".

A Cuba, durant la nostra guerra civil, una bona part dels espanyols residents, entre ells la majoria de catalans, van simpatitzar obertament amb la causa franquista. Això va fer que durant la guerra civil Falange Exterior arribés a tenir uns 15.000 afiliats a Cuba i uns 13 programes radiofònics de propaganda franquista. Era un país de 4 milions d'habitants, on en els primers 20 anys d'independència hi van emigrar uns 300.000 espanyols

Però una minoria organitzada al voltant dels casals catalans era obertament independentista. I és que el catalanisme cubà va ser un dels bressols independentistes fa 75 o 80 anys, amb la fundació del Partit Separatista Revolucionari Català i la societat secreta "Club Separatista número 1" (1). També a l'Havana l'any 1928 es redacta una constitució d'una possible República Catalana independent, que adopta "oficialment" la senyera estelada, que és una simbiosi entre la senyera catalana i la bandera cubana.

L'alma mater dels programes en català fets a l'Havana va ser Pere Boquet de Recasens, que als anys 30 fa unes primeres emissions en català anomenades "Radio Catalunya", 2 cops a la setmana per l'emissora CMCA. Aquesta fase a penes l'hem pogut documentar, i aquestes emissions desapareixen però retornen l'any 1944. D'altra banda, el Centre Català de l'Havana, de signe independentista, obre les portes als refugiats, però la majoria dels refugiats catalans que arriben a Cuba són militants del PSUC, els quals publiquen la revista "Per Catalunya", dirigida per Pere Ardiaca. També l'any 44 tenen lloc a l'Havana els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili.

Així, doncs, tant el periòdic "La Nova Catalunya" del Centre Català com la revista comunista "Per Catalunya" anuncien el març de 1944 un programa que es diu "Catalunya parla", diumenge al matí de 11.30 a 12.30 per Radio Salas, que era l'emissora més antiga de Cuba, i s'emetia en ona curta pels 9030 a través de l'indicatiu COBZ i en ona mitjana pels 950 de la CMBZ. I se sap que l'eslogan de l'emissió era "art, cultura i patriotisme catalans". Aquesta entente "roja-separatista", mai millor dit, estava afavorida per l'entrada dels comunistes cubans al govern de Fulgencio Batista.

Més endavant, el 28 de maig, el programa canvia d'emissora i d'hora i passa al diumenge de 12 a 13 hores per Radio Universal de l'Havana per les estacions CMBF, als 6040 de l'ona curta, i COBF, als 730 de l'ona mitjana.

El càsting del programa "Catalunya parla" , a part del director Boquet de Requesens, comptava amb els col·laboradors Josep Arroyo, Gabriel Gresa, Joaquim Rovira i el professor Costa Jou. També hi entra una veu femenina, Montserrat Ventós, que era membre de la junta del Centre Català. I això era una novetat a l'època, ja que en alguns casals catalans les dones encara no podien ni ser-ne sòcies. La senyora Ventós, però, l'any següent emigra a Nova York, seguint el seu marit, que es veu que era artista.

A mitjans de l'any 1945 se suspenen les emissions de "Catalunya Parla" per obres als estudis de Radio Universal. Es veu que les obres van durar força temps, perquè la revista "La Nova Catalunya" ja no en torna a parlar, fins que al número de juny-juliol de 1946 anuncia que aviat tornarà a ser a l'aire "Catalunya Parla", i que ja n'informaran.

Però hem d'esperar encara força temps més, perquè és al número de maig-juny de 1947, de "La Nova Catalunya", on s'anuncien de nou les emisisons amb el títol del programa en bilingüe, "Catalunya parla - Cataluña habla", i se sap que en aquesta nova època ha tornat a canviar d'emissora; ara és al Circuito Radial Cubano, i surt de 12 a 12.30 hores del diumenge, a les estacions CMBF, pels 950 khz, i la COBF, pels 6040 khz. La represa de l'emissió va seguida d'una crida que textualment diu: "Sintonitzeu-la, catalans, que ens parlen de coses de la terra nostrada i dels nostres delers de llibertat. Ens manca l'ajut de tots per mantenir-les (les emissions radials). Subscriuviu-vos cotitzant una quota mensual voluntària a mida del vostre voler i poder, perquè poguem atendre les despeses que tals audicions ens reclamen. Siga el que siga us serà agraït. Envieu la vostra adhesió a "Catalunya Parla", Centre Català, San Lázaro 322. Havana. Comerciants, industrials, professionals, anuncieu-vos a "Catalunya parla"."

Però tota aquesta retòrica va ser l'enterrament del programa, perquè al número següent, ve a dir que per obres al Circuito Radial Cubano, "Catalunya parla" ja no parla. I la veritat d'aquestes obres és que el Centre Català no tenia calés per mantenir el programa. Al mateix temps els comunistes catalans són expulsats del Centre Català. I els comunistes cubans comencen a tenir problemes a partir de 1947. La guerra freda també arriba a Amèrica. I a Cuba això dura fins 1959, quan Castro gira la truita. Al marge del programa "Catalunya Parla", també se sap que el 1945 a Cuba es van fer programes en valencià, amb el nom de la "Veu de València", que s'emetien diàriament. Però no els hem pogut documentar.

Esperem continuar amb L'Hora Catalana la temporada que ve, amb més capítols. Aprofitem per saludar els nostres companys del programa "Milongueando" que cada dissabte surt per les ones de COM-Ràdio a les 11 de la nit, sota la direcció de Roberto Daus, i que ve a ser l'Hora Argentina de Ràdio a Catalunya.

Donem les gràcies, una vegada més, al personal de la Biblioteca del Pavelló de la República, adscrita a la Universitat de Barcelona, per la seva col·laboració.

NOTES:
(1) Segons Víctor Castells, al llibre Catalans d'Amèrica per la independència. Pòrtic, 1986 (p.114): "A Cuba es constitueix el 1922 el Club Separatista número 1, dins la seu del Centre Català, però les reunions secretes es feien a la drogueria La Americana. Ells tenien l'idea de fer com Irlanda, que la llibertat arriba a través de les colònies o comunitats americanes. I això va cuallar en el moviment de les Comunitats de després de la guerra. Els de Santiago de Cuba ni acceptaven que Macià s'hagués abaixat els pantalons el 31, van treure fins i tot el retrat i el van donar de baixa com a president d'honor. També van retirar la confiança a Ventura Gassol i Carner-Ribalta..
" Nosaltres recordem que Carner-Ribalta va fer programes antifeixistes en castellà cap a Llatinoamèrica durant la II Guerra Mundial i Ventura Gassol va ser l'ambaixador de la República espanyola a l'exili a Mèxic.

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.