Durant la II Guerra Mundial es posen en marxa diverses emissores antifranquistes des de la
França lliure. La primera és Ràdio Brazzaville el mateix 1940, ja que és la primera colònia
francesa alliberada pel llegendari general Leclerq, que aleshores era només capità. Aquesta
colònia francesa estava molt aprop de la colònia espanyola de Guinea Ecuatorial. Per aquesta
raó, Ràdio Brazaville fa emissions en castellà, a càrrec de refugiats republicans, i en llengua
fang, pròpia dels africans de Guinea Equatorial.
La veritat això del fang era sobretot simbòlic, ja que als anys 40, no hi havia massa africans
d'aquestes colònies que tinguessin accés a aparells de ràdio d'ona curta amb vàlvules. Més
pràctic hauria estat fer les emissions en català, ja que una bona part dels colons eren
catalans.
També quan el 1942 els americans ocupen Algèria, per després lliurar-la al general de Gaulle,
es posen en marxa emissions en llengua espanyola. La raó és molt senzilla: la important
presència de colons espanyols a Algèria. Aquests colons d'idees es barrajaven amb refugiats
polítics republicans. Les emissions de Ràdio Alger en castellà estaven destinades sobretot a
afavorir la simpatia de colons i refugiats cap al govern provisional francès, que s'havia
instal.lat a Alger. Tot i que hi havia força colons d'expressió valenciana, sobretot a Orà,
la grandeur de la França no permet encara ocupar-se d'idiomes menors, com el valencià d'Orà,
conegut com a "patuet".
Però el maig de 1944 és alliberat el sud-oest de Franca. De seguida es comença a restablir la
normalitat radiofònica. Però la important presència de refugiats republicans espanyols a les
files de la resistència francesa, sembla que s'acosti l'alliberament d'Espanya. En aquest marc,
Toulouse esdevé la capital de l'Espanya republicana a l'exili. Tots els partits polítics i les
centrals sindicals hi tenen oficines obertes l'endemà mateix de l'alliberament. Fins i tot els
comunistes ocupen el consulat franquista on instal.len l'organització filocomunista "Unión
Nacional". I lògicament Ràdio Toulose a partir d'aleshores va començar a fer programes anti
franquistes en castellà, després d'una temporada de silenci.
I així ens consta que Arsenio Giménez, un cap socialista de la resistència espanyola en terres
franceses, fa una crida al maig del 44 per Ràdio Toulouse, en vistes a organitzar un Congrés
constitutiu del PSOE per treure's de sobre el llegat filocomunista del dr. Juan Negrín,
teòricament encara cap del govern republicà, i d'un altre personatge rocambolesc, el també
filocomunista Julio Alvarez de Vayo, exministre d'Estat, o d'Exteriors, que diríem ara, que
després presidirà als anys 70, a Ginebra, quan tenia 80 anys, una organització terrorista, com
va ser el FRAP, vinculada a Ràdio Tirana, alhora que col.laborava a la premsa nord-americana.
El 1944, durant l'època de l'alliberament del sud-oest francès, els comunistes espanyols feien
vida a part, ja que estaven a males amb totes les altres organitzacions. Això no va impedir que
l'octubre de 1944 el Partit Comunista tingués molt avançat un pla d'atac militar. Per preparar
la cosa, el dia de la Hispanitat, 12 doctubre de 1944, el general de divisió José Riquelme del
fugit exèrcit republicà fa una crida per Ràdio Toulouse en castellà i s'adreça als militars
franquistes, invitant-los a enderrocar el general Franco.
L'ocasió es presenta una setmana després. El maquis comunista ocupa la Vall d'Aran i fa
infiltracions al llarg de tota la frontera. L'operació té nom de Cid Campeador, es diu
Reconquista de España. I també és el nom d'un programa de ràdio que s'emet des de Toulouse,
concretament Ràdio Toulouse número 1.
Diumenge 22 d'cotubre el periòdic Reconquista de España, publica uns anuncis radiofònics. Un
sobre la gran emissora de Unión Nacional, que no era altra que Ràdio España Independiente, que
aleshores emetia des de la Unió Soviètica. I això ja indica que Unión Nacional era un pseudònim
organitzatiu del Partit Comunista. També Reconquista de España el mateix dia publica uns anuncis
de programes diaris en català i castellà de Ràdio Toulouse número 1. El programa en castellà,
és d'Unión Nacional s'emetia a les 23.05 i el català, 10 minuts després, a les 23.15, amb
l'etiqueta d'Aliança Catalana, que era una aliança més àmplia que la Unión, ja que hi era
present un grup d'Esquerra Republicana. Els dos programes sortien en ona mitjana de 325 i 365
metres.Tot i així, les consignes d'Aliança Catalana són Visca Espanya Independent! Visca
Catalunya Autònoma!
No és la primera vegada que els comunistes posen en marxa una operació amb un nom tant
patriòtic. Durant la guerra civil, a la plaça Adrià de Barcelona, l'Exèrcit Popular de la
República, controlat totalment pel Partit Comunista, havia posat en marxa l'emissora La Voz de
España, a la qual, per cert, hi havia col.laborat Teodor Garriga, de Ràdio Associació.
També hi ha a Toulouse una altra emissora, Ràdio Pyrenées, de la guerilla comunista del FTPF,
que emet en ones mitjanes de 230 i 260 m. Aquesta emissora va haver de suspendre les seves
activitats de suport al maquis a instàncies personals del general de Gaulle que temia incidents
internacionals.
D'altra banda, l'abril del 1946 el Front Nacional de Catalunya posa en marxa des de Perpinyà
una emissora clandestina d'ona curta, que emet pels 38 i 45 metres, tot coincidint amb la
celebració de la I Conferència del Front Nacional de Catalunya a Dosrius, a l'Alt Empordà.
També el Front fa una revista que es diu Per Catalunya, i que també serà el títol d'uns
programes de ràdio en català que feien els refugiats catalans a Sud-amèrica.
L'abril de l'any 1947, la CNT anuncia des de Toulouse, durant la Conferència Internacional
d'aquest sindicat, la decisió de disposar d'una emissora potent per poder emetre des de França
contra Franco. Anteriorment ja s'havien fet intents, que no van donar resultat per la poca
potència dels equips. I el 5 d'octubre del 47 s'obre la subscripció per finançar l'emissora.
Sembla que tot va molt bé fins al punt que a partir del 23 de juliol del 1948, el periòdic CNT,
editat a Toulouse, anuncia la posada en marxa de ràdio ECNL, "al servei de l'alliberament
d'Espanya". Però tot i que s'anuncia durant unes setmanes, les emissions arriben en condicions
molt dolentes. El problema de fons és bàsicament econòmic. S'havia calculat recollir dos milions
de francs de l'època, i apenes se'n va recollir la quarta part. Per fer les coses més difícils,
el govern francès prohibeix al sindicat llibertari el funcionament de l'emissora. I la cosa es
deixa córrer.
Nosaltres no deixem córrer aquest tema, i seguirem el mes que ve. Parlarem d'una emissora que
anava al revès. De Catalunya cap a l'Europa comunista. I que fa poc ha tancat. Ens referim,
naturalment, a Ràdio Liberty. I pels que vulguin ampliar informació del tema d'avui a la web
teniu una resenya bibliogràfica.
BORRÁS, J. Políticas de los exiliados españoles 1944-1950, Ruedo Ibérico, París 1976
CABEZA, S.
Historia política de la II República en el exilio, 1997
DIVERSOS AUTORS, El exilio español de 1939, 1976 GARRIGA, T. La meva vida i Ràdio Associació de
Catalunya, 1998
MOLAS, I. Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX, 2000
NERÍN, G., BOSCH, A. El imperio que nunca existió, 2001 SÀNCHEZ, F. Maquis y Pirineos. La gran
invasión (1944-1945), 2001
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.