Avui parlarem de les emissions antifranquistes que el nacionalisme gallec va fer en terres
d'Amèrica. És a dir, de la Galícia de l'emigració econòmica i de l'exili polític. Una Galícia
exterior que parlava en gallec públicament quan a l'altra Galícia sotmesa a una dictadura no
podia fer-ho. I és que la Galícia nacionalista i demòcrata exiliada al Mar de Plata va posar
en marxa el programa SEMPRE EN GALIZA i que es va començar a emetre el setembre de 1950 per
Ràdio Carve de Montevideo cada diumenge al matí. 50 anys després SEMPRE EN GALIZA encara
continua en antena, i per això a més de ser un dels programes amb més durada a la història de
la ràdio, és el programa de ràdio més antic fet íntegrament en llengua gallega.
El nom del programa SEMPRE EN GALIZA està tret del títol del llibre d'assaig polític de
l'escriptor nacionalista Alfonso R. Castelao, que es va haver d'exiliar a Buenos Aires amb la
guerra civil del 36. El llibre "Sempre en Galiza", es va publicar en gallec per primer cop el
1944 a Buenos Aires però a Espanya no es va poder publicar fins al 1977. I com que l'any 1950,
Castelao de qui va sorgir l'idea de fer un programa radiat totalment en llengua gallega, va
morir a l'exili, quan aquest surt en antena adopta el nom del títol del llibre de Castelao.
SEMPRE EN GALIZA a diferència d'altres emissions antifranquistes que hem comentat no va anar
mai adreçat a Espanya, ni tampoc es va emetre en ona curta, ni tampoc era clandestí. Sinó que
era un programa adreçat a les importants colònies d'immigrants gallecs de Buenos Aires i
Montevideo, on la paraula "gallec", "gayego" com diuen allà, és sinònim d'espanyol, de tants
milers de gallecs que hi van emigrar des de mitjans de segle XIX. Aquestes colònies de gallecs
tenien les seves organitzacions socials, culturals, assistencials i econòmiques i quan arriben
els refugiats polítics republicans, que ja hi arriben al mateix 36, es produeix un moviment de
solidaritat i una politització, pròxima sobretot al Partido Galeguista -que liderava el mateix
Castelao per la banda esquerrana- i a l'Organización Republicana Galega Autónoma-. Aquests dos
partits havien impulsat el nonat Estatut d'Autonomia. I diem nonat perquè aprovat en referendum
pel 98 per cent de vots a favor (només uns 6.ooo vots en contra) el 26 de juny del 36, no va
entrar mai en vigor perquè Galícia uns dies més tard, començada la guerra civil, queda en "zona
nacional". Això si no tenim en compte que les Corts republicanes de Madrid refugiades a
Montserrat el 1938 aproven l'Estatut en plena retirada.
I els primers temps de SEMPRE EN GALIZA volia ser, si més no, un reflex del que va ser la ràdio
gallega abans del juliol del 36, sobretot Radio Galiza, quan es va fer servir la ràdio per
impulsar la llengua gallega, alhora que per reafirmar la identitat nacional, l'autonomisme i
els valors democràtics.
Com que Buenos Aires i Montevideo, encara que són capitals de dos països diferents, l'Argentina
i l'Uruguai, les dues són a la desembocadura del mar de Plata, només disten uns 160 km. amb una
sola emissora quedava tot cobert. Ara bé, el fet que es triés Montevideo i no Buenos Aires per
fer SEMPRE EN GALIZA es va deure a raons polítiques. A Buenos Aires el lobby gallec era potser
més important que a Montevideo, però el general Juan Domingo Perón, que en aquella època havia
muntat un moviment populista, el Partit Justicialista, per governar, bé amb eleccions
democràtiques bé amb la via de cop d'Estat, el cas era manar, era molt amic del general Franco
i un dels seus avaladors davant la comunitat internacional. Per això, de seguida va prohibir
l'ús de les llengües que no fossin el castellà en els mitjans de comunicació. En canvi l'Uruguai
en aquella època era una democràcia bastant semblant a la dels Estats Units, amb un Partido
Rojo i un Partido Blanco, i com a tal va participar durant la II Guerra Mundial al costat dels
aliats. I, a diferència de l'Argentina, l'any 1950 l'Uruguai encara ajudava al govern republicà
a l'exili tant econòmicament com diplomàticament, sobretot a les Nacions Unides, impedint que el
règim franquista entrés en l'organització internacional.
I llavors evidentment a l'hora de fer un programa radiofònic antifranquista es va fer des de
Montevideo perquè al cap i a la fi arribava a la colònia de Buenos Aires. Quan al 75 va arribar
la dictadura a l'Uruguai, el programa va poder seguir sense problemes.
El nucli inicial de SEMPRE EN GALIZA va comptar amb persones com Alfredo Somoza, militant
d'ORGA, governador civil en funcions el juliol del 36, que va haver d'estar 11 anys vivint
amagat a l'Espanya franquista fins que, amb l'ajut del consolat britànic, va passar a França,
on va poder arribar el 48 a l'Uruguai. Participa durant un any a SEMPRE EN GALIZA i mort
sobtadament el 51.
Un altre personatge molt important de SEMPRE EN GALIZA va ser Manuel Meilán, que comença la
seva carrera política com a insumís, que es diria avui dia, i quan l'any 1922 el criden perquè
vagi a la guerra del Marroc, ell s'hi nega i fuig a l'Argentina, on és el representant general
del Partido Galeguista a Buenos Aires el 1931. El 1934 marxa a Montevideo i allà funda el 1936
els Comitès d'ajut a la República Espanyola, el periòdic "España republicana" i l'Organització
Republicana Galega d'Axuda ao Pobo Español. També va ser un dels creadors de la revista
"Galeusca", anagrama de Galícia, Euzkadi i Catalunya, i que es va publicar a Buenos Aires en
castellà per part dels intel.lectuals exiliats de les tres nacions.
Manuel Meilán va fer de locutor i de director del programa que durant bastants anys va començar
dient: "¡Bos dias galegos! ¡Eiquí SEMPRE EN GALIZA! A audición radial ó servicio do pobo galego,
que todo-los domingos transmítese pola onda amiga de Radio Carve de Montevideo!" Després també
hi va haver Luis Tobío, l'únic fundador del programa que encara viu, Pedro Couceiro, Emilio
Pita, Antón Crestar, Iolanda Díaz i un llarg etcètera de col.laboradors. Avui, el programa surt
a l'aire locutat per Luz Corbillón e Marisa Barrios. L'emissió més important dels últims temps
de SEMPRE EN GALIZA va ser la del cinquantenari, el passat setembre, i que gràcies a l'emissora
autonòmica Ràdio Galega, es va poder sentir no solament a Galícia i a l'àrea de
Montevideo-Buenos Aires, sinó a tot Amèrica, al Nord i al Sud, a tot Europa i a Austràlia, ja
que des de fa un parell d'anys la Radio Galega té un Servei Exterior que emet via satèl.lit a
on hi ha les principals comunitats gallegues del món.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.